Un museu o un teatre no són només edificis. Són patrimoni, activitat i experiència. Sovint, són obres d’art en si mateixes que custodien altres expressions culturals, temporals o permanents. Aquesta realitat converteix el Facility Management en una disciplina especialment complexa i estratègica dins dels espais culturals.
Aquesta va ser una de les idees centrals de la jornada organitzada per l’Associació Catalana de Facility Management (ACFM) al Gran Teatre del Liceu, que va reunir Isaac Martín (Gran Teatre del Liceu), Rosa María Sánchez (Museu Picasso), Xavier Abelló (MNAC) i Alejandro Novella (Serveo), sota la moderació de Josep Ortí, vicepresident de l’ACFM. A la jornada hi assistiren una quarantena de professionals, que després gaudiren d’una interessant visita a les instal·lacions del teatre.
Aquesta trobada s’emmarca en el camí cap el 1er Congrés de Facility Management Barcelona 2026 que tindrà lloc els dies 25, 26 i 27 de novembre al Recinte Modernista de Sant Pau i que està organitzat per l’ACFM
Del manteniment a l’estratègia
La figura del Facility Manager ha evolucionat de manera notable durant els darrers anys. Xavier Abelló ho va resumir amb una frase significativa: «Hem passat d’infraestructures i manteniment a serveis generals». Un canvi que reflecteix l’evolució d’una funció tradicionalment operativa cap a un rol cada vegada més estratègic.
Isaac Martín va explicar que al Liceu “el Facility Management forma part del propi pla estratègic de l’organització i la tecnologia ha introduït el FM a molts espais culturals”; mentre que Alejandro Novella va destacar que la democratització dels espais culturals, les experiències immersives i la tecnologia han incrementat la complexitat dels equipaments i, amb ella, les responsabilitats dels equips de FM.
Rosa María Sánchez va afegir que “els constants canvis que es donen en aquestes instal·lacions només són possibles des d’una visió transversal de l’organització, on el Facility Management participa” directament en l’assoliment dels objectius de la institució.
Espais singulars
La singularitat dels equipaments culturals va ser un dels grans consensos de la jornada. No es tracta només de mantenir edificis, sinó de preservar patrimoni, garantir l’activitat i assegurar una experiència de qualitat per als usuaris.
«Els Facility Managers som molt importants, però no importem», va afirmar Xavier Abelló, reivindicant una professió que sovint només es fa visible quan alguna cosa falla. També va defensar la importància del manteniment preventiu i la necessitat de prioritzar la funcionalitat dels espais, sovint oblidada davant el punt de vista artístic de l’arquitecte.
En el cas dels museus, la complexitat és encara més gran. Rosa María Sánchez va recordar les dificultats de gestionar edificis històrics sotmesos simultàniament a exigències normatives, limitacions pressupostàries i necessitats de conservació patrimonial. «Les instal·lacions no són com el bon vi, no milloren amb els anys», va apuntar.
Al Liceu, els condicionants són diferents però igualment exigents. «L’activitat del teatre limita i delimita la feina del FM», va explicar Isaac Martín. Assajos, muntatges i representacions conviuen de manera permanent i condicionen qualsevol actuació tècnica. A això s’hi afegeixen les necessitats d’inversió pròpies d’un edifici que ja acumula gairebé tres dècades de funcionament.
Menys dades, però amb valor real
La digitalització va ocupar una part destacada del debat. Els participants van coincidir que el repte ja no és disposar de més tecnologia, sinó identificar quines eines aporten valor real.
Isaac Martín va advertir que la proliferació de solucions digitals obliga a seleccionar-les amb criteri per evitar que acabin generant més càrrega que beneficis. Alejandro Novella va situar el focus en la qualitat de la informació. «Quines són les dades de valor?», va plantejar. Segons va explicar, el futur passa per integrar eines, aprofitar el potencial de la intel·ligència artificial i treballar amb dades fiables i ben capturades, sense perdre de vista que molts serveis continuen tenint un fort component humà.
Josep Ortí va recordar que aquesta transformació no és només tecnològica. «Necessitem recursos diferents, canvis culturals i administratius», va afirmar, destacant que la digitalització exigeix adaptar també les organitzacions.
El proveïdor de serveis ha de ser un partner
La relació amb els proveïdors va ser un altre dels temes destacats de la jornada. Els participants van coincidir que els proveïdors han de deixar de ser simples executors de serveis per convertir-se en aliats estratègics.
«Els proveïdors podem fer que el servei evolucioni», va afirmar Alejandro Novella. Des de la perspectiva dels equipaments, Xavier Abelló va reclamar experiència i compromís compartit, mentre que Rosa María Sánchez va posar en valor l’especialització dels equips i la baixa rotació del personal.
També es va abordar la complexitat dels processos de contractació i les dificultats que sovint generen en equipaments que desenvolupen una activitat continuada i on qualsevol interrupció té un impacte directe sobre el servei.
Conclusions
La jornada va evidenciar que el Facility Management viu una etapa de transformació profunda. Més estratègic, més transversal i més vinculat als objectius de les organitzacions que mai.
Els espais culturals representen un dels entorns més exigents per als professionals del sector. Preservar patrimoni, garantir l’activitat, incorporar tecnologia, gestionar recursos limitats i respondre a les expectatives dels usuaris obliga a combinar coneixement tècnic, capacitat de gestió i visió estratègica.
Perquè gestionar un museu o un teatre significa molt més que gestionar un edifici. Significa preservar obres d’art que, sovint, habiten dins d’altres obres d’art.